Els nivells d'organització de la vida

Els sers vius o organismes són necessàriament complexos. La seua complexitat afecta, entre altres aspectes, a les molècules que els componen i a com s'organitzen estes en associacions macromoleculars per a formar les diferents estructures dels sers vius. A l'observar la matèria viva es poden distingir diversos graus de complexitat estructural, que són els denominats nivells d'organització. Cada un d'ells proporciona unes propietats a la matèria viva que no es troben en els nivells inferiors.

Nivells d'organització abiòtics
Els nivells d'organització abiòtics són aquells que també existixen en la matèria inanimada. Es distingixen tres:

Nivell subatòmic: ho integren les partícules més xicotetes de la matèria, com són els protons, els neutrons i els electrons.

Nivell atòmic: ho componen els àtoms, que són la part més xicoteta d'un element químic que pot intervindre en una reacció.

Nivell molecular: està format per les molècules, que es definixen com a unitats materials formades per la unió, per mitjà d'enllaços químics, de dos o més àtoms, com per exemple una molècula d'oxigen (O2) o de carbonat càlcic . Les molècules que formen la matèria viva es denominen biomolécules, o principis immediats, i un exemple és la glucosa (C6H12O6). Les molècules orgàniques són totes aquelles constituïdes, bàsicament, per àtoms de carboni units per mitjà d'enllaços covalents. Abans es considerava que només eren sintetitzades pels sers vius; no obstant això, actualment s'han aconseguit per síntesi artificial compostos de carboni que mai apareixen en els sers vius, com, per exemple, els plàstics. Per tant, dins de les molècules orgàniques és necessari distingir entre les biomoléculas i les no biomoléculas.

Dins del nivell molecular hi ha diversos graus de complexitat:

Les macromolècules resulten de la unió de moltes molècules orgàniques en un polímer; cada unitat del polímer es denomina monòmer. Per exemple, el midó (macromolècula) és un polímer de glucosa (monòmer). Les proteïnes són macromolècules formades per polímers d'aminoàcids i els àcids nucleics són polímers de nucleótids.

Els complexos supramoleculars: estan formats per unes quantes molècules. Per exemple, la unió de glúcids i proteïnes per a donar glucoproteínes.

Els orgànuls cel·lulars: estan formats per diversos complexos supramoleculars i, encara que tenen una certa entitat pròpia, no es poden considerar com a sers vius, ja que no complixen les seues característiques de nutrició, relació i reproducció. Dins de la cèl·lula es troben diversos orgànuls cel·lulars com les mitocondries, els peroxisomes, el reticle endoplasmátic, etcètera.

Els virus són complexos macromoleculars que estan constituïts per dos tipus de macromolècules: proteïnes i àcids nucleics i, en algun cas, també lípids.

Nivells d'organització biòtics
Hi ha quatre nivells d'organització biòtics, que són exclusius dels sers vius:

Nivell cel·lular: comprén les cèl·lules, que són unitats de matèria viva constituïdes per una membrana i un citoplasma. Es distingixen dos tipus de cèl·lules:

Les cèl·lules procariotes: són les que no tenen embolcall nuclear i, per tant, la informació genètica es troba dispersa en el citoplasma, encara que condensada en una regió denominada nucleoide.

Les cèl·lules eucariotes són les que tenen la informació genètica rodejada per un embolcall nuclear, que l'aïlla i protegix, i que constituïx el nucli.

Les cèl·lules són les parts més xicotetes de la matèria viva que poden existir lliures en el medi. Els organismes compostos per una sola cèl·lula es denominen organismes unicel·lulars, i han de desenvolupar totes les funcions vitals.

Nivell pluricel·lular: comprén aquells sers vius que estan constituïts per més d'una cèl·lula. Es poden distingir diversos graus de complexitat o subnivells. De menor a major complexitat són els següents:

Teixits: són conjunts de cèl·lules especialitzades molt paregudes, que realitzen la mateixa funció i que tenen un mateix origen.

Òrgans: són les unitats estructurals i funcionals dels sers vius superiors. Estan constituïts per diversos teixits diferents i realitzen una acció concreta.

Sistemes: són conjunts d'òrgans semblants, però que realitzen accions independents. Per exemple, el sistema nerviós, l'ossi, el muscular, o l'endocrí.

Aparells: són conjunts d'òrgans que poden ser molt diferents entre si, però els actes del qual estan coordinats per a constituir el que s'anomena una funció.

Nivell de població: comprén les poblacions, que són el conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i en un moment determinat. Es considera als organismes de la mateixa espècie no com a individus concrets, sinó des del punt de vista de les relacions que s'establixen entre ells en l'espai i en el temps.

Nivell d'ecosistema: s'estudia tant el conjunt de poblacions de diferents sers que viuen interrelacionats, l'anomenada comunitat o biocenosi, com el lloc, amb les seues condicions fisicoquímiques, on es troba el biòtop. El conjunt de biocenosi i biòtop s'anomena ecosistema. El conjunt d'ecosistemes de tota la Terra o biosfera pot ser considerat com el nivell més complex d'organització dels sers vius.
http://blocs.xtec.cat/cinciesexperimentals/files/2010/10/nivells-dorganitzacio.jpg